Poden existir molts motius per posar l'atenció a un objecte d'us quotidià. En el cas que volem valorar ara, es concentra primer l'experiència del treball fotogràfic i seguidament la simpatia que l'autor sempre ha manifestat per aquest senzill estri, amb una cordialitat provocada, potser, pels records infantils d'una "pistola" enginyada amb agulles d'estendre, manipulades per impulsar petits projectils.

Situats en l'àmbit professional, ens agrada recordar una anècdota. En distintes situacions de diàleg entre professor i alumnes, sovint hom plantejava una pregunta:"convenim que el primer objecte important d'un estudi de fotografia és la cambra fotogràfica, ¿quin creieu que és el segon objecte més important del fotògraf?" Les respostes eren prou variades perquè analitzéssim l'interès que la classe en pes tenia per l'equip de treball. Però ningú encertava on volíem anar a parar, fins que, finalment concretàvem ÉS L'AGULLA D'ESTENDRE. L'estupor general es dispersava amb la justificació dels molts moments en que una agulla solventa situacions d'emergència.

Analitzem alguns casos en que la col·laboració d'una agulla ha estat providencial. Pensem amb les múltiples necessitats d'aguantar, unir, subjectar, etc. que pot facilitat l'agulla. Qualsevol fotografia en que intervenen peces de roba, sigui un catàleg o un vestit que fa arrugues, posat a una model, la bona disposició d'unes estratègiques agulles, invisibles per la cambra, eludeix el problema. Altra quan cal reproduir un plec d'originals en paper o aplanar un pergamí medieval, i no es pot clavar xinxetes o agulles de cap que deixarien un forat imperdonable, l'agulla d'estendre solventa la situació.

Aquí ens permetem donar un consell. Tal com usem l'agulla habitualment, el cap que pressiona te una forma i dimensió que ocupa cert espai notable, involucrant part de l'original; cal manipular l'agulla, desmuntant-la, girant les dues parts de fusta, encarant les cares planes, posant la molla de pressió en el mig de les fustes, introduint les aletes en els solcs on originàriament s'encaixa la molla, o sigui muntar l'agulla al revés. Resulta una punta de pressió petita, prima i de pinçat discret, que ocupa molt poc espai en la vora de l'original que s'ha de fotografiar.

La imatge destacada ens mostra un fragment de l'agulla, valorant la part de la molla que li proporciona la vitalitat mecànica. No li podem negar un cert valor plàstic. Una cambra 6x6 amb material blanc i negre i la il·luminació convenient, quasi rasant , ajuden a valorar el nostre homenatge.