Trajectòria

Des de molt petit demostrà un manifest interès per les qüestions que podríem anomenar científiques, sempre deia que volia fer o estava fent "experiments". Encara infant ja s'intuïa la seva preferència per la química i ben aviat mostrà tendència cap a la fotografia; començà a llegir llibres furgant de forma autodidacta, fent les primeres experiències de positivat. Passada l'etapa escolar i entrant en el batxillerat (en aquella època de durada set anys) prengué cos la vocació vers la química, motivant que deixés aparcat l'estudi secundari a quart curs i es matriculés a la carrera de Peritatge Químic (actual Enginyer Tècnic). El batxillerat fou completat estudiant per lliure en les vacances d'estiu.

Acabada la carrera, (1953) va ser contractat per organitzar el muntatge i continuar el funcionament, d’un laboratori d’anàlisi pel control de fabricació de fosa de ferro. Era l’empresa Clua, Casals, Garcia S. L. subministradora de blocs i culates per a camions, avui desapareguda, i que va representar un repte professional important pel novell químic.

Passat el servei militar, entrà a formar part de la plantilla química a la empresa Industries Marca SA especialitzada en tints, detergents i insecticides. Hi treballà de 1955 a 1957 actuant a l'equip del laboratori i com a responsable de la fabricació d’insecticides. Entre els anys 1956 i 57, realitzà tasques de control de primeres matèries i producció en la factoria Conservas Gempel.

La seva afició per la fotografia el portà a fer una recerca i estudi del tema, que desenvolupà conjuntament a la carrera tècnica, aprofundint prou per assolir un nivell acceptable de coneixements. Es sentia preparat per passar a la professionalització i, en 1957,va establir una associació amb el seu company Avelino Pi, col·lega de carrera i de servei militar, iniciant una trajectòria de fotografia comercial i, sobre tot, fent experiències de revelat en color i de fotografia mural, en un moment en que hi havia escassos laboratoris que ho tractaven. A finals de l’any 1959 decideixen seguir camins diferents, motivat per la especialització a que cada un aspirava: l’Avelino es decantava per l’esport i en Jordi buscava l’aspecte artístic i editorial de la imatge.

Iniciada aquesta nova etapa, escomet totes les vessants que un fotògraf podia tocar en aquell temps. Des de la realització de fotocòpies ( no existien fotocopiadores i calia fer-ho per reproducció amb un paper especial) fins a endinsar-se en el tractament de la fotografia per a decoració mural destinada a estands de fires, locals comercials o altres aplicacions. Posà en circulació una marca d’empresa denominada Foto Kameran, que representava un taller molt dinàmic, amb 4 o 5 ajudants en el laboratori de positivat i feines complementàries. Va ser una etapa de fotografiar fàbriques, edificis , mostraris, etc. prou notable perquè fos necessari augmentar el lloc de treball incorporant un nou local. En aquest espai es fotografiava des de mobles a conjunts o objectes per a publicitat.

La seva trajectòria es projectava en diverses direccions. Ja el 1961 inicià investigacions de fotografia científica, que aplicà a la documentació d’obres d’art, unint la seva experiència a la de l'amic Ramon Lluís Monllaó, restaurador de quadres i imatges, fent un treball complementat que va ser continuat durant la seva vida professional. Vers 1964-65 començà col·laboracions editorials i en el 1969 inicià una etapa docent incorporant-se de professor de fotografia a la Escola Massana.(en la que hi actuà fins a la jubilació). Per aquestes dates, es va definint l’aspecte fonamental de la seva trajectòria, intervenint com a il·lustrador per a la Gran Enciclopèdia Catalana i també derivant més cap a la docència, al ser anomenat sots director de l’Institut d’estudis Fotogràfics de Catalunya el 1973, càrrec que assumí fins el 1983.

Entre finals dels 60 i principis dels 70 es perfila la dedicació preferent per il·lustrar llibres, en establir una vinculació amb Edicions 62, iniciant una línia de fotografies d’art que continuà amb temes de vida i costums. En aquests moments projecta una activitat que s'emmarca en la tasca que el porta a visitar molts indrets de Catalunya, museus, espais històrics, festes, tradicions, i per altra banda el dirigeix cap a la vessant docent impartint classes, fent conferències, assistint a seminaris; tot això unit amb el complement de la investigació cientìfica d’obres d’art. La seva vessant pròpiament fotogràfica li fou reconeguda per Europhot (Associació de fotògrafs professionals) que va atorgar-li la categoria de Maitre Photographe Europeén (MASTER) l'any 1978. És una etapa densa, variada i complexa, assumida amb energia i voluntat. Es plasma una intenció de responsabilitat per la cultura que el porta cap a itinerar molt pel País i, d’una manera intencionada, a prendre consciència de l’afirmació de la realitat de qui som i com som, contribuint a obrir uns camins d’imatge que estaven seccionats per les estructures polítiques negatives. És una trajectòria a la que s’afegeix la recerca d’una fotografia personal manifestada en diverses exposicions i en la aplicació de la imatge al fet quotidià.

Segueix, així, un desgranar de molts anys de col·laboracions amb editorials i medis de comunicació, que el fan moure's en àmbits de la cultura, la imatge i la recerca de valors humans, estant amatent al món que l’envolta significant una etapa fecunda. Arribant a l'actualitat, polaritza la tasca fotogràfica cap a l’arxiu, l’expressió personal i la documentació de fets del seu entorn. Temps propici per establir-se regularment a Tavertet, on conrea activitats culturals com assumir la presidència de l’Associació Amics de Tavertet, dedicada a la recuperació i estudi del Patrimoni cultural del Poble i del Collsacabra. Durant uns 25 anys, ell i la seva esposa Roser Prat, foren col·laboradors del filòsof Raimon Panikkar, actuant com a responsables de la secció Vivarium Artium de la Fundació Vivarium; en aquesta activitat organitzaren conferències mensuals pels matins com a complement als Diàlegs de Tavertet que, a la tarda, conduïa el professor.

L'any 2007 va ser designat Regidor de Cultura de l’Ajuntament de Tavertet, i al 2010 la Generalitat de Catalunya li concedí la Creu de Sant Jordi.